.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«feliços els qui creuran sense haver vist»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura dels Fets dels Apòstols

Els germans eren constants a assistir a l’ensenyament dels apòstols, a posar en comú els seus béns i a reunir-se per partir el pa i per a la pregària.
Tothom sentia un gran respecte, i els apòstols feien molts prodigis i miracles. Tots els creients vivien units i tenien en comú tots els seus béns; venien les seves propietats i les altres coses que posseïen per distribuir entre tots el diner, segons les necessitats de cadascú.
Cada dia assistien unànimement al culte del temple. Després, a casa, partien el pa i prenien junts el seu aliment amb senzillesa i alegria, cantant les lloances de Déu. Tot el poble els apreciava.
Cada dia el Senyor afegia nova gent a la comunitat perquè fossin salvats.

Ac 2,42-47

Salm Responsorial

R. Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo, 
perdura eternament el seu amor.

Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo, 
perdura eternament el seu amor. 
Que respongui la casa d’Israel: 
perdura eternament el seu amor. R

Que respongui la casa d’Aharon: 
perdura eternament el seu amor. 
Que responguin els qui veneren el Senyor: 
perdura eternament el seu amor.R

M’empenyien tan fort que anava a caure,

però el Senyor m’ha sostingut.
Del Senyor em ve la força i el triomf, 
és ell qui m’ha salvat. 
Escolteu, crits de festa i de victòria
al campament dels justos. R

La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici.
És el Senyor qui ho ha fet, 
i els nostres ulls se’n meravellen. 
Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, 
alegrem-nos i celebrem-lo.  R

Sl 117,1-2.3-4.13-15.22-24 (R.: l)

Lectura de la primera carta de sant Pere
Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist. Pel gran amor que ens té, ens fa néixer de nou i ens ha donat una esperança viva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts.
L’esperança que us dona és una heretat que res no pot destruir ni deteriorar ni marcir, reservada dalt al cel per a vosaltres; creients com sou, el poder de Déu us guarda fins que obtingueu la salvació que ell té preparada perquè es reveli a la fi dels temps.
Això us ha de donar una gran alegria, ni que ara, si convingués, us haguessin d’entristir per poc temps diverses proves.
Si l’or, que al capdavall perdrà tot valor, ara és provat al foc, la vostra fe, més preciosa que l’or, també ha de ser provada perquè resulti mereixedora d’elogi, d’honor i de glòria el dia que Jesucrist es revelarà.
Vosaltres, sense haver-lo vist, l’estimeu, i des d’ara, perquè heu cregut en ell, sense haver-lo vist, esteu plens d’una alegria tan gran i gloriosa que no hi ha paraules per expressar-la, ja que teniu segura, com a fruit de la vostra fe, la salvació de les vostres ànimes.

1Pe 1,3-9

Lectura de l'evangeli segons sant Joan

El vespre d’aquell mateix diumenge, els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.» Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s’alegraren de veure el Senyor.
Ell els tornà a dir: «Pau a vosaltres. Com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.» Llavors alenà damunt d’ells i els digué: «Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó.»
Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: «Hem vist el Senyor.» Ell els contestà: «Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fico el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas.»
Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: «Pau a vosaltres.»
Després digué a Tomàs: «Porta el dit aquí i mira’m les mans; porta la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient.» Tomàs li respongué: «Senyor meu i Déu meu!» Jesús li diu: «Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist.»
Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre.
Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom.

Jn 20,19-31

"Tots els creients vivien units i tenien en comú tots els seus béns"

Els evangelis no volen donarnos història: El que heu llegit ha estat escrit perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu i havent cregut tingueu vida en el seu nom. La finalitat dels evangelis és que creguem, que no siguem com Tomàs: Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist. Nosaltres serem feliços si creiem en el Ressuscitat, tot i que no el vegem físicament. Però ell és present entre nosaltres per la presència de l’Esperit: Rebeu l’Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats... Els deixebles reben el poder de perdonar pecats perquè estan plens de l’Esperit. Pau ens parla de la novetat del cristià: Jesucrist pel gran amor que ens té ens fa néixer de nou i ens dona una esperança viva gràcies a la seva resurrecció d’entre els morts. Amb aquesta esperança i ressuscitats ara i aquí, els deixebles porten una vida diferent. Diu la primera lectura: Els germans eren constants a assistir a l’ensenyament dels apòstols, a posar en comú els seus béns i a reunir-se per partir el pa i per a la pregària. Tot comença per escoltar Crist l’ensenyament del qual ens arriba a través dels apòstols. Com a conseqüència tots els béns es posen en comú: no tenen cap afany de posseir, de fer-se rics. Després aclareix encara: Els creients tenien en comú tots els seus béns; venien les seves propietats per distribuir entre tots el diner, segons les necessitats de cadascú: tothom aportava el que tenia i rebia el que necessitava. Més enllà de la possible generalització, ens assenyala un camí molt concret dels primers cristians. Tots els creients vivien units i assistien unànimement al culte del temple. I es reunien per a l’Eucaristia i per a la pregària, a casa i en el temple. Els cristians, moguts per l’Esperit, viuen una vida nova, marcada per l’amor, la pregària, la comunió, el despreniment de la riquesa i l’alegria. Prenien junts el seu aliment amb senzillesa i alegria.
Són un model. Tant de bo sabéssim viure d’aquesta manera els cristians d’avui dia!

Mn. Jaume Pedrós

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
IMATGES